TLM

The sacred bones of my fathers

Dr. Artemus B. Danvers, from the University of Miskatonic Dept. of Anthropology, once followed the trail of this particular relic, reportedly the skull of a true cyclops, up to a small town in the Mediterranean shore, south of Barcelona. There he met a local official who owned the thing and seemed willing to sell it.

-These are the bones -he said- of one ancestor of mine.

This weird man, Danvers noticed, didn’t take off his dark glasses even in the half light of that old building. Then he asked for a lot of money, a ridiculously high figure that Danvers couldn’t pay and that’s the end of the story, full stop.

I’m sure there’s not much more to tell about this event. Unfortunately Danvers was an old man at the time. He felt sick and tired in the hotel and lost his -precious- notebook before returning to the United States.

Gràcies, Josep

Un amic amb qui feia temps que no ens vèiem em diu que em troba més alt. I no és que ell s’hagi encorbat i em mire des de més avall, no m’ho ha paregut.

Pot ser que m’estire ara, que florisca a la vellea com un arbre tardà?

Sigui com vulgui, als meus cinquanta-dos anys és una de les coses més boniques que m’han dit últimament. (Gràcies, Josep!)

Escriure’t aquestes cartes hauria de tindre un efecte alliberador.

Imperfecció

Una sabateria del centre. Les tres harpies pretenen comprar unes sabates de taló alt per a la xica. Setze o disset anys, alta, prima, rossa. Una monada. Podria fer de model, si volgués.

La fan caminar i li estudien les passes.

-Un moment! -adverteix una-. No, no. No té estabilitat. No pot anar amb estes sabates.

Dubten. Fan que se n’emprove unes altres i que desfile una altra vegada. Ara el dictamen és definitiu, inapel·lable.

-Doncs és defecte teu, xiqueta. No tens estabilitat. No pots portar sabates de tacó.

-Quan tenia cinc anys -explica una altra, que deu ser la mare, amb un cert desdeny- es posava les meues. Però després no n’ha tornat a portar mai.

Elles sí que en porten, totes tres. La xica es torna a calçar, displicent, les seues sandàlies planíssimes i marxen.

Coses que trobava a faltar en Twitter

• Salts de línia
• Imatges
• Espai (140 caràcters de vegades són molt pocs caràcters)

En acabant d’una hora i mitja d’enraonar, elucubrar i ratllar papers, un dels participants ens ha advertit a tothom que aquesta reunió no s’havia produït mai, que per favor ho tinguérem en compte i que no en parlàrem davant de ningú.

Que emocionant!

Els coloms són els voltors urbans, astutament disfressats de símbols de la pau per caure bé als ciutadans incauts. Bona metàfora de la vida moderna.

Finally, the certification guy met judge Lynch under the tree and asked him about the quality of the rope.