Imperfecció
Una sabateria del centre. Les tres harpies pretenen comprar unes sabates de taló alt per a la xica. Setze o disset anys, alta, prima, rossa. Una monada. Podria fer de model, si volgués.
La fan caminar i li estudien les passes.
-Un moment! -adverteix una-. No, no. No té estabilitat. No pot anar amb estes sabates.
Dubten. Fan que se n’emprove unes altres i que desfile una altra vegada. Ara el dictamen és definitiu, inapel·lable.
-Doncs és defecte teu, xiqueta. No tens estabilitat. No pots portar sabates de tacó.
-Quan tenia cinc anys -explica una altra, que deu ser la mare, amb un cert desdeny- es posava les meues. Però després no n’ha tornat a portar mai.
Elles sí que en porten, totes tres. La xica es torna a calçar, displicent, les seues sandàlies planíssimes i marxen.
