Gràcies, Josep
Un amic amb qui feia temps que no ens vèiem em diu que em troba més alt. I no és que ell s’hagi encorbat i em mire des de més avall, no m’ho ha paregut.
Pot ser que m’estire ara, que florisca a la vellea com un arbre tardà?
Sigui com vulgui, als meus cinquanta-dos anys és una de les coses més boniques que m’han dit últimament. (Gràcies, Josep!)
