Problemes laborals
Ahir al vespre, en una cafeteria del carrer Iruña, una dona jove, de vint i pocs anys, prenia una copa i parlotejava en veu alta amb els encarregats del local sobre els problemes laborals que es veu que pateix, pobreta. Problemes que són alhora familiars -segons ens vam assabentar tots, volguéssim o no- perquè el propietari del negoci és també el seu pare. Aquest senyor pare seu, afirmava, s’escaqueja sovint de la feina i ella i el seu marit s’han de fer càrrec de gairebé tot. A qualsevol hora, va remarcar. L’horari és molt obligat, ahir havien acabat a la matinada i llavors mateix havia de tornar-hi, tot i que li feia molta mandra. Sempre s’hi troben algun problema imprevist i l’han de resoldre ells. Fins i tot han de netejar i comprar el menjar i la beguda: però per altres coses que deia no pareixia que estigués parlant d’un bar o un restaurant.
Xerra, xerra i al capdavall se li escapa la paraula que aclareix ja sense ambigüitat de quina mena de negoci es tracta: un puticlub (sic). I els problemes laborals, és clar, els té ella.
